per Joana Schmitt
Un
dia una dona va anar a la muntanya per a agafar aigua i de sobte veu
un gat negre el gat tenia els ulls de color verdosos il·luminats, el gat
era molt flac i s’alimentava de tot, la dona li va donar menjar de gos,
va agafar el gat i se'l va emportar a sa casa. A la casa de la dona li
havia esperat la seua filla i el seu home, quan la dona havia entrat a
sa casa la filla va veure el gat des del principi la filla va començar a
acariciar-lo i a jugar amb ell i li havia de donar menjar, el pare va
decidir que el gat era de la filla, la filla havia promès que cada dia
li donaria menjar i beguda.
Ho
va fer fins un dia del any 1995 que va morir el gat, la filla estava
molt trista, va anar a l'escola i al pati la filla va mirar al sol i va
aparèixer uns dibuixos que tractaven del gat pujant al cel i
convertint-se en un gat blanc com la neu amb els ulls blaus com la mar.
La filla va preguntar a les seues amigues si havien vist al sol uns
dibuixos però elles van contestar:
-No, possiblement t'ho has imaginat.
Però ella sabia que el que havia vist era real per això va anar al metge a preguntar si això és normal i el metge va contestar:
- Jo no et puc ajudar.
Després
d'una setmana sa mare i son pare van anar amb ella al circ per a que
pensara d'una altra cosa que no siga el seu gat, allí la filla va
veure una endevinadora, ella li va contar tot el que li va passar
l’endevinadora va dir que a ella li va passar alguna cosa pareguda, va
dir que això va
passar perquè el gat volia dir adéu i que està content, la filla ara
també estava contenta i seu va creure.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada