L'ESTRELA DE CORDELL

dimecres, 29 de febrer del 2012

EL MISTERI DEL PARC D'ATRACCIONS

EL MISTERI DEL PARC D’ATRACCIONS




Hi havia una vegada una xiqueta que tenia dotze anys i li deien Marina, que sóc jo. Jo havia d’organitzar el viatge de fi de curs, vaig pensar en molts llocs per anar, però el millor de tots va ser anar a la platja i tots els meus companys vam estar d’acord, els va agradar la idea d’anar a la platja.




Va arribar el dia del viatge, el autobús va ser puntual, vam acordar que vindrà a les 17:00 i va arribar a les 17:00. A les 17:30 varem arribar a la platja. Tots els meus companys no vam poder resistir-se a no banyar-se menys la Carmena, jo, la Roser, l’Enric i Joan el mestre. Desprès vam anar a passejar per la platja, vam caminar una bona estona i jo estava molt cansada, així que em vaig seure en una pedra i molt silenciosament es va obrir una porta en una muntanya, molt petita muntanya. Nosaltres, es a dir, jo, la Carmena, la Roser i l’Enric vam entrar i estava tot, totalment fosc, no es veia res. Però menys mal que l’Enric portava el mòbil i va il•luminar tot el lloc. Vam tirar avant i es vam trobar un mapa de cartró pedra, vam seguir el mapa fins que vam arribar a una via, va passar de sobte una vagoneta i a la següent vam pujar i vam arribar al final. Vam veure que i havia un parc d’atraccions abandonat, vam seguir caminant fins que vam sentir una rissa diabòlica com d’un pallasso i ens vam espantar molt, menys jo que vaig decidir anar a buscar de qui era eixa rissa diabòlica i vaig veure un pallasso pel parc corregent. Jo el vaig seguir, vam pujar a la nòria i quan vam baixar es va trencar. Desprès vam pujar als cars i no anaven, anaven canviant de car en car i a la fi el vaig arraconar a la sala dels recreatius però en va atrapar fins que vam arribar els meus amics. Jo vaig veure que portava una capa de maquillatge i li va caure una gota de suor, li vaig veure una part metàl•lica. Era un robot!. Aleshores li vaig dir a la Roser amb senyes:
- Agafa el poal d’àcid i tira-li damunt del pallasso abans de que vos agafe.
Aleshores, la Roser li el va tirar i a la fi se’n va anar. No vam descobrir de qui era el robot , qui ho havia fet.

Escrit per Maria

3 comentaris:

  1. Maria està molt bé enora bona(Liliana)

    ResponElimina
  2. Jo trobe que està un poc liat i té algunes faltes d'ortografia!

    ResponElimina