LA BOIRA

Bruno se’n va anar de picknik amb la seva família. Mentre la mare posava el mantell, el pare vigilava el germà de Bruno. Bruno insistia amb que el pare jugara amb ell, però li deia una i altra vegada que no podia. Cansat de preguntar es va posar a jugar amb la pilota ell soles.

Es va allunyar un poc i de sobte va aparèixer una boira molt densa. Bruno desorientant va començar a córrer pensant que s’apropava a la seva família, però anava allunyant-se més i més. Asustat va començar a plorar i al cap d’uns minuts el pare va encontrar Bruno i el va abraçar amb totes les seves forces.
Set anys després Bruno ja té deu anys, un dia mentre jugava amb el seu germà sa mare va exclamar:
- Mireu!. Està començant a ploure.
Tots van anar a mirar. Bruno va veure com plovia però també es va fixar que hi havia boira. Es va espantar perquè li va recordar el que li va succeir quan era menut. Esglaiat se’n va anar a la seva habitació, quan va tornar, els seus pares i el seu germà estaven sonàmbuls, ho tiraven tot, va veure que tenien una espècie de boira a l’orella, asustat va eixir de sa casa quan de repent, de la boira va eixir un cotxe i li va donar un colp. Va pensar que hi havia sigut un somni, se’n va anar a desdejunar però es va fixar que els pares i el germà sempre es tapaven les orelles.
Va eixir a la terrassa, hi havia boira, amb el cor amb un puny va tancar els ulls i les mans, va entrar i no se com, va ser transportar al bosc on es va perdre quan era menut.
Bruno es va despertar, tot havia sigut un somni.

Escrit per Darío