Marta, Anastàsia, Mary, Estephanie, Paola.
Eren cinc amigues que les agradava molt investigar.
Vivien en una illa que es deia la illa de les aventures que s’encontrava prop del Japó.
Marta era d’Espanya, Anastàsia de Rússia, Mary d’Anglaterra, Estephanie de França i Paola d’Itàlia.
Un dia quan estaven en el seu institut les tocava classe d’història i el professor les va explicar que hi havia una ciutat secreta, i elles quan van eixir al pati van pensar que podien anar a buscar-la i així ho van fer.
- Però primer no hem de preguntar-li al professor si sap on està- va dir Marta.
- Professor, professor- va cridar Anastàsia.
- Tu saps on està la ciutat secreta?
- Si, si que ho se, perquè jo vaig intentar anar però entre les besties ferotges i les pluges fortes no en van deixar arribar.
- Nosaltres arribarem fins a l’illa de les Magdalenes.
Quan elles van arribar van veure una muntanya molt alta, e
s van quedar meravellades. La muntanya estava formada per dues muntanyes, una damunt de l’altra.
Quan anaven per la meitat de la primera muntanya va començar a ploure molt fort, com va dir el professor.
Van passar la nit allí i el matí següent van continuar caminant, quan estaven dalt de la primera muntanya, van veure uns robots que només es podien vèncer si anaves on es van crear, en aquell moment, un dels robots va agarrar a Paola i va pujar cap amunt i els altres robots els van seguir, però elles no podien anar tant ràpid.
Quan van arribar dalt de tot soles havien roques i Mary es va recolzar en una de les roques i van aparèixer unes escales. Elles les van baixar i van anar caminant i Marta va trobar el laboratori on es van crear els robots i Marta va desenxufar el botó que els donava vida. Van continuar caminant i es van trobar amb un xicotet mapa i quan van alçar la vista van veure el professor d’història.
- Professor que fa ací? – va preguntar Estephanie.
- Vinc a pel tresor.
- Quin tresor? – va preguntar Anastàsia.
- El que teniu assenyalat en el mapa.
- No, no i no, no anem a donar-te’l, primer digues on està Paola.- va dir Mary.
- No busqueu-la vosaltres a soles.
Més avant van trobar Paola i ella les va dir que el professor és el que havia ordenat que em segrestara i elles van anar a buscar-lo però abans havien de passar algunes trampes, unes de foc, unes altres amb espases, ... i elles les van passar totes.
Van arribar a una porta, la van obrir i van passar i van veure a molta gent turística i van veure el professor.
- Professor, que vol dir açò? –va preguntar Mary.
- Només volia comprovar la vostra habilitat com a investigadores. Sou molt bones¡
- Gràcies professor – va dir Anastàsia.
- Les trampes estaven desactivades i jo les vaig activar, el mapa el vaig fer jo i els robots els vaig crear jo.
I quan per fi van acabar de baixar les muntanyes, van decidir crear un club i que es posaria de nom “EL CLUB DE LES INVESTIGADORES”.
Escrit per Liliana
Quan diu havia de passar uns quants trampes jo li posaria de que són les trampes una de foc, una de espases ect.
ResponEliminaHéctor.