Miquel vivia rodejat de muntanyes i arbres com la carrasca i el pi, també hi havia un sol gran i bonic. El poble es deia Benidoleig, ell vivia en una caseta al bosc de la muntanya el Seguili.
Un dia es va alçar i va anar a tallar llenya amb el seu pare. Quan estava tallant llenya hi va veure un camí amb petjades de cavall, les va seguir i el van portar a unes praderes on hi havia un cavall blanc i gran. En Miquel va anar corrent al poble a veure si el cavall tenia amo, però no era de ningú. Miquel va pensar que podien fer-se amics, tots els dies anava amb un pot de dacsa. Li el donava tots els dies, fins que un dia el cavall es va acostar a Miquel i va menjar de la seua mà.
Es va quedar bocabadat i desprès en Miquel va decidir posar-li de nom Noble.
Desprès d’uns quants dies de menjar de la mà de Miquel, Noble el va deixar pujar dalt d ‘ell, van galopar per les praderes fins que es va fer de nit. Miquel se’n va anar a la seva casa i per la ràdio va escoltar:
–S’ha de fer una carrera nacional que poden participar tots els que tinguen cavall!
A Miquel li va agradar la idea i al dia següent va anar a veure a Noble i li va contar tota la història de la carrera, Noble va exclamar:
- Iiiiiiiiiiiiiiii!
Miquel va pensar que Noble li deia que si volia fer la carrera.
La carrera era per eixe mateix dia i Miquel va preparar a Noble. Se’n van anar a córrer, quan van arribar es van quedar bocabadats, estava tot ple de cavalls bonics. Es van preparar per a eixir i van esperar a que donaren l’eixida.
-Ja! - van dir.
Van eixir tots els cavalls, eren molt ràpids, Noble i Miquel anaven endarrerits, van fer una esprintada i van passar davant a tothom. Ja veien la meta, van guanyar, es va donar la mà a tothom i la gent el va felicitar. Li van donar el premi i amb el els diners Noble i Miquel van anar a recórrer el món.
Escrit per Pablo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada