EL NÚVOL
Escrit per DJINU 

En un poble anomenat Benidoleig vivia un xiquet que li deien Marc. Marc tenia deu anys però hui complia onze. El seu monyo és ros i té els ulls marrons clars, quasi sempre porta una camisa a ratlles horitzontals blanques i taronges, amb uns pantalons vaquers subjectats per un cinturó. És alt, tranquil, intel•ligent, amable i molt juganer. Els dies llargs, que fa sol i hi ha núvols, li agrada explorar i també fer fotografies amb la seva càmera.
 A l’eixir de l’escola sa mare li va preparar una festa, per a celebrar el seu aniversari, amb tots els seus amics i son pare li va dir que el dia següent organitzarien una excursió al Montgó amb ells. Marc es va posar molt content i se’n va anar al llit .
Quan es va despertar es va preparar les coses i es va vestir molt ràpid, perquè els seus pares i els seus amics ja estaven esperant-lo. Ho van carregar tot dalt del cotxe i se n’anaren cap a la muntanya. En arribar, van descarregar les coses i van començar la caminada per un sender que arribava a la punta del Montgó. Allí dalt hi havia una planura verda amb vistes impressionants. Mentre el pare feia el foc, la mare muntava les tendes i els xiquets jugaven a conillets a amagar, a buscar fòssils i pedres boniques i fotografiar plantes. Quan es va fer de nit van sopar carn torrada, van cantar al voltant del foc i se’n van anar a dormir.

A l’endemà,quan es van despertar i van eixir de la tenda, una boira espessa i un fred agradable cobria el cim del Montgó. A les nou la boira es va convertir en una gran nuvolada. Marc va traure un pot i va agafar, per a record, un tros d’aquella animalada de núvols que hi havia. Ho van recollir tot i se’n van anar.
Quan va arribar a casa i desprès d’acomiadar-se dels seus amics, va pujar a l’habitació, va guardar les coses que hi havia arreplegat de la muntanya i va baixar corrent perquè anaven a dinar, però amb tot això el pot amb el tros de núvol li va caure de la butxaca, va caure a terra i es va destapar.
Quan va pujar a fer els deures, quina sorpresa va tindre al veure que un núvol del tamany d’un coixí flotava al sostre de la seva habitació . Marc el va examinar estranyat però no es va espantar, es més, li agradava, el va tocar i era més blanet que el seu llit, el va agafar amb les dues mans i se’l va emportar a fer els deures . Recolzava el cap sobre el núvol mentre feia els deures i en poc temps es va adormir .
Quan es va despertar el núvol era com un cúmulus de talla mitjana, blanc com la neu, amb les seues bosses de vapor i moll com el cotó en pèl. Marc es va posar més content va pegar un bot i es va posar damunt del núvol, es va gitar, el núvol el va xuclar i va aparèixer dins de ell estava tot ple d’una esponjosa massa nuvolosa. Era el més blanet del món, però Marc necessitava més espai i va apartar les masses nuvoloses . Quan va acabar tenia una cúpula amb un forat dalt per a eixir i de sobte, quan Marc estava dins d’aquella cambra es va formar, d’un costat del tempanell, una bola blava que pareixia un fruit. Marc la va agafar. No ho va pensar més i li va pegar un mos, la va tastar, estava deliciosa. D’aquelles fruites anaven eixint-ne més. Marc amb un somriure a la cara, les va agafar i se les va menjar . De repent, el seu estómac va tremolar i el color de la seua pell es tornava blanca i amb bonyets nuvolosos i ràpidament va canviar a gris. De sobte va començar a suar gotes que li gotejaven pels dits i ràpidament es va muntar en el núvol i va eixir per la finestra.
Ja a fora, la suor que xorrava parava al núvol, i el núvol s’unflava i va ploure. Mentre observava l'escena, una descàrrega li recorre el cos fins arribar al núvol i ell va soltar un llamp que allà baix va destrossar una carretera.

En estius secs , Marc li posava un pot d’aigua al núvol i ell s’unflava molt i adoptava el color grisenc i la forma dels estratocúmulus i eixia per la finestra i feia ploure i a vegades nevava, granissava i fins i tot feia boira i poques voltes aurores boreals i Marc continuava menjant-se les fruites que feia el núvol. Va passar que tota la comarca es va assabentar i cridaven Marc i Floricol, que era com li deien al núvol, perquè anaren a ploure o nevar quan es feia falta.

CONTE GUANYADOR DELS PREMIS SAMBORI 2012

EL MISTERI DE LA COVA

EL MISTERI DE LA COVA

A un poble d’Alacant anomenat Benidorm, vivia un xiquet que li deien Pasqualet. Pasqualet era un xiquet molt alt i moreno, tenia els ulls blaus.

Un dia va anar d’excussió a una muntanya . 

Allí va trobar una mina i s’hi va assomar, però li feia molta por d’entrar sol, i aleshores va anar a buscar als seus amics. Tots els amics van anar a veure la mina i van decidir entrar. Una vegada dins s’hi trobaren un vagó i anaren amb ell cap a dins.

 Arribats a un punt hi havia dos camins. Ells van triar el camí de la dreta, perquè al fons veien una llum. Finalment quan arribaren a aquella llum van trobar un gran llac envoltat d’arbres, que era preciós. 

S’adonaren que aquella mina els havia portat a un paisatge molt bonic.

I a més a més, havia trobat una pedra preciosa, estava ficada al mig del llac, se’n va anar a dir-los el que li havia passat.  

Escrit per Omar    

LA BOIRA

Bruno se’n va anar de picknik amb la seva família. Mentre la mare posava el mantell, el pare vigilava el germà de Bruno. Bruno insistia amb que el pare jugara amb ell, però li deia una i altra vegada que no podia. Cansat de preguntar es va posar a jugar amb la pilota ell soles.

Es va allunyar un poc i de sobte va aparèixer una boira molt densa. Bruno desorientant va començar a córrer pensant que s’apropava a la seva família, però anava allunyant-se més i més. Asustat va començar a plorar i al cap d’uns minuts el pare va encontrar Bruno i el va abraçar amb totes les seves forces.
Set anys després Bruno ja té deu anys, un dia mentre jugava amb el seu germà sa mare va exclamar:
- Mireu!. Està començant a ploure.
Tots van anar a mirar. Bruno va veure com plovia però també es va fixar que hi havia boira. Es va espantar perquè li va recordar el que li va succeir quan era menut. Esglaiat se’n va anar a la seva habitació, quan va tornar, els seus pares i el seu germà estaven sonàmbuls, ho tiraven tot, va veure que tenien una espècie de boira a l’orella, asustat va eixir de sa casa quan de repent, de la boira va eixir un cotxe i li va donar un colp. Va pensar que hi havia sigut un somni, se’n va anar a desdejunar però es va fixar que els pares i el germà sempre es tapaven les orelles.
Va eixir a la terrassa, hi havia boira, amb el cor amb un puny va tancar els ulls i les mans, va entrar i no se com, va ser transportar al bosc on es va perdre quan era menut.
Bruno es va despertar, tot havia sigut un somni.

Escrit per Darío

EL MISTERI DEL PARC D'ATRACCIONS

EL MISTERI DEL PARC D’ATRACCIONS




Hi havia una vegada una xiqueta que tenia dotze anys i li deien Marina, que sóc jo. Jo havia d’organitzar el viatge de fi de curs, vaig pensar en molts llocs per anar, però el millor de tots va ser anar a la platja i tots els meus companys vam estar d’acord, els va agradar la idea d’anar a la platja.

Va arribar el dia del viatge, el autobús va ser puntual, vam acordar que vindrà a les 17:00 i va arribar a les 17:00. A les 17:30 varem arribar a la platja. Tots els meus companys no vam poder resistir-se a no banyar-se menys la Carmena, jo, la Roser, l’Enric i Joan el mestre. Desprès vam anar a passejar per la platja, vam caminar una bona estona i jo estava molt cansada, així que em vaig seure en una pedra i molt silenciosament es va obrir una porta en una muntanya, molt petita muntanya. Nosaltres, es a dir, jo, la Carmena, la Roser i l’Enric vam entrar i estava tot, totalment fosc, no es veia res. Però menys mal que l’Enric portava el mòbil i va il•luminar tot el lloc. Vam tirar avant i es vam trobar un mapa de cartró pedra, vam seguir el mapa fins que vam arribar a una via, va passar de sobte una vagoneta i a la següent vam pujar i vam arribar al final. Vam veure que i havia un parc d’atraccions abandonat, vam seguir caminant fins que vam sentir una rissa diabòlica com d’un pallasso i ens vam espantar molt, menys jo que vaig decidir anar a buscar de qui era eixa rissa diabòlica i vaig veure un pallasso pel parc corregent. Jo el vaig seguir, vam pujar a la nòria i quan vam baixar es va trencar. Desprès vam pujar als cars i no anaven, anaven canviant de car en car i a la fi el vaig arraconar a la sala dels recreatius però en va atrapar fins que vam arribar els meus amics. Jo vaig veure que portava una capa de maquillatge i li va caure una gota de suor, li vaig veure una part metàl•lica. Era un robot!. Aleshores li vaig dir a la Roser amb senyes:
- Agafa el poal d’àcid i tira-li damunt del pallasso abans de que vos agafe.
Aleshores, la Roser li el va tirar i a la fi se’n va anar. No vam descobrir de qui era el robot , qui ho havia fet.

Escrit per Maria

ELS TROFEUS EN EGIPTE

ELS TROFEUS EN EGIPTE


Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Anita i li agradava molt el joc del marro. Sempre, en educació física, demanava jugar a aquest esport.
Un dia quan estava rentant-se, va xafar una rajola i es va obrir una porta secreta i van veure una cantonada de trofeus. Llavors va acudir al professor i li va dir que eren uns trofeus de marro i que en Egipte hi havia un tresor relacionat amb els trofeus, aleshores quan va tocar en el col•legi informàtica, va buscar el relacionat amb els trofeus i va veure que en Egipte, en una piràmide, hi havia una descripció que ningú ha pogut desxifrar i Anita, que era bona en les descripcions perquè havia estudiat molt, va decidir anar a Egipte a desxifrar-ho.

Quan va arribar a Egipte, va anar a la entrada de la piràmide i Anita li va preguntar a un vigilant hi havia:
- Vigilant, podria entrar en la piràmide?
- No!-va respondre en seguida .
- Però jo puc ajudar amb la descripció – Va dir Anita amb tota la il•lusió .
-No, no i per últim no! .
Aleshores va rodejar la piràmide i va descobrir una entrada secreta va entrar i va veure la descripció tan famosa d’Internet i va llegir poc a poc. ¨Moltes trampes hi haurà
però al final un tresor trobaràs
amb la descripció final ¨
Aleshores va veure que les trampes estaven desactivades i Anita va xafar una rajola i es van activar totes les trampes. Hi havien de tota classe de rajoles que si algunes les xafes, eixien foc, un altra que era un rotllo amb punxes ,etc...Al cap d’unes hores les va superar totes i va llegir la descripció final i posava:
¨molt be ara tindràs una recompensa
però tindràs que xafar una rajola
i s’obrirà la porta¨

Va xafar la bona i es va obrir la porta i va veure un passadís molt llarg i al final hi havia unes coses d’or que brillaven molt , els trofeus.
Anita va córrer a agafar els trofeus, que era el propòsit que la va portar allí.
El vigilant o va veure tot i li va dir :
-Hi ha un campionat de marro .
1 ANY DESPRÉS

No va guanyar la final de marro, però va conèixer una xiqueta eixa xiqueta va fer tots els marro del partit . La xiqueta es va unir a l’equip i van guanyar totes les copes que es proposaven .

FI

Escrit per Natalia

EL GRANGER I EL CAVALL

EL GRANGER I EL CAVALL


En un poble molt petit envoltat de muntanyes, a la part alta d'una d'elles hi havia una granja plena d'animals, ovelles, porcs, gallines,... etc.

Un dia sortint els animals a pasturar, les cabres van destrossar la granja i cada un dels animals van agafar un camí diferent cap a les muntanyes.
Quan va arribar el granger, que era gord i baixet amb la pell clara, sempre du una boina al cap i li deien Antoni tenia vint-i-cinc anys. Va veure la destrossa que havien fet els animals i tot disgustat es va posar a plorar.

En aquell moment va arribar un cavall, el cavall és gran, bonic i alt. La pell  de color negra  i li deien Simba, tenia onze anys.
Li va preguntar al granger que li havia passat. Ell li ho va contar tot i el cavall li va dir:
- No et preocupes jo t'ajudaré a fer-ne una nova, però primer anirem a buscar els animals.
Es van posar mans a l'obra, Antoni se’n va anar cap a dalt de la muntanya on hi havia un xicotet poble i va anar preguntant si van veure  uns animals de la granja.
-Heu vist a uns animals. Li va preguntar Antoni a una àvia.
Hi ha un animal per cada muntanya, i l’avia es va dir que les vaques anaven per el poble boges per que no estaven al seu lloc.
I el granger va veure a les vaques i li va dir que ja tenien la granja construir, Simba i les vaques van buscar als porcs i quant se’ls van trobar els porcs van començar anar  darrere d’ells, per que estaven  furiosos poquet la granja estava destrossada, però Antoni les va intentar dir que la granja estava destruïda i els porcs les van fer cas a les vaques,  i van anar amb ells després van anar a buscar a les gallines però van veure que estaven en una altra granja i li va dir a l’amo que les gallines eren de la seva propietat, però el granger les va dir que no, a les hores quan es va fer de nit van anar al corral de les gallines i Antoni les va agarrar a les gallines però el granger que es deia Carles l’altre granger va anar darrere dels porcs, però els porcs van anar a per ell i es van tirar damunt, i quant van deixar al granger destruït. Van anar tots a la granja i van ser feliços per sempre.
Fi.

Escrit per Héctor