UNA CIUTAT DALT DELS NÚVOLS

PER MARIA SEGUÍ

Tot va començar quan cinc amics van anar d'acampada a la muntanya “El Seguili” de Benidoleig. Eren cinc amics, molt amics, però molt diferents. Estava el més major que li deien Enric, tenia dotze anys, era un dels més valents. També tenien dotze anys Anna, Marta i Elena. Anna, de les xiques, era la més major, era molt llesta i bona amiga. Marta era molt tafanera però valenta. Elena era molt graciosa i tots la volien molt. Per últim, però no menys important, estava el més menut, tenia onze anys i anava a complir-ne dotze i com a regal d’aniversari li van regalar eixa acampada. Li deien Rafael però tots li cridaven Rafa. Van pujar fins dalt de tot, es podria dir que era amb un sol calorós, però es veien uns grans núvols davant de nosaltres. Van muntar el campament però Rafa que era molt juganer i que sempre estava jugant,va començar a jugar amb el núvols, de colp i repent es va ensopegar però no va caure al terra, va caure als núvols que eren blanets com caure damunt d’una muntanya de coixins de plomes i humits com el vapor. Rafa que era molt curiós es va alçar i va provar de caminar. Aleshores va dir - Pugeu, no tingueu por, crec que els núvols aguanten el pes de tots. Llavors es van posar les motxilles al coll i van començar a caminar per dalt dels núvols. Quina emoció i al mateix temps un poc de temor. Caminant, caminant van veure que ja no estaven sobre la muntanya, estaven damunt de Benidoleig, Marta que tenia molta bona vista i un llarga-vistes va veure que a la fi del camí hi havien gratacels. Es van acostar i es van trobar una ciutat.

 -Una ciutat dalt dels núvols!- Van exclamar el amics sorpresos. Estava un poc deserta però es van dirigir a un parc i van veure uns éssers estranys amb mascares. Estava clar el perquè ja que l’aire era poc respirable. Estes persones eren com nosaltres, però amb la pell blava i ales d’àngel. Anna i Elena es van dirigir a una dona i li van preguntar -On som? Però la dona plena de por va eixir corrent amb el seu fill, tots els éssers estranys del parc van eixir corrent sols es va quedar una xiqueta que semblava tindre la seva edat.

 Els amics es van dirigir a ella i li van preguntar -On som?- I ella va respondre -Esteu a Beninúvol, que es la ciutat que viu dalt de Benidoleig. -Com et diuen?- van preguntar els amics - Hem diuen Arleen, que en el antic idioma del poblat dels meus avantpassats significa Llum del Sol. Arleen semblava molt amable, i a Enric, Rafa i Elena es va donar bona impressió i es van fer amics enseguida. Aleshores Arleen va dir -Veniu a la meva casa que ho passarem molt bé. Els xiquets la van seguir però Anna i Marta no estaven molt segures de anar ja que no coneixien a Arleen de res, però com Enric, Rafa i Elena volien, doncs van anar a casa de Arleen. Arleen va anar mostrant tota la ciutat però els amics els pareixia més bonic el seu poble Benidoleig perquè en este lloc les cases, carrers, arbres estaven negres de la contaminació. Al arribar a casa Arleen, els xiquets li van preguntar -Perquè porteu mascares cobrint la boca i el nas? -Portem mascara perquè la contaminació de la terra arriba fins ací dalt- va dir Arleen. La seva germana major Anuri mentre berenaven una fruita estranya els va contar un projecte que tenia el govern del món dels núvols que es deia “Projecte Aigües Van” i tractava de que els habitants dels núvols farien caure tanta aigua que inundaria tot el món. -Però perquè, perquè?- Va dir Marta quasi plorant -Perquè! Perquè! Perquè no cuideu la terra, en canvi nosaltres reciclem, reutilitzem, utilitzem la llum del sol i el vent com a energia, no cremem i fem fums, ... volem que més gent visca com nosaltres en pau, tranquil·litat i en contacte amb la naturalesa, no com vosaltres que destruïu selves, boscos per fer més fabriques per embrutar més el món . Prepareu-se perquè d’ací tres dies inundarem la terra a no ser que busqueu un motiu per evitar-ho. -Però que passarà amb els milions i milions d’éssers vius que viuen a la terra?- Van exclamar Elena i Anna -Els pujarem ací dalt ací estaran segurs- Va dir Arleen -No es just- Van dir els cinc amics a la vegada Els cinc amics van baixar dels núvols a la terra i per evitar que la inundaren es van posar “mans a l’obra”. Van anar a l’escola del poble i ho van contar a la assemblea de l’escola. Quan ho van contar, dos o tres mestres van pujar a Beninúvol perquè no s’ho creien, els van ajudar a fer les entrevistes, fotos, vídeos... Els mestres de l’escola ajudats de tot el poble de Benidoleig van informar a la ONU enviant-li els vídeos, les entrevistes, les fotos...etc Els membres de la ONU es van interessar per el cas, aleshores van informar que anaven a fer una assemblea general i van convidar al cinc amics. Els membres de la assemblea, van decidir fer una nova llei, i van anunciar a tot el món, per mitjans de televisió, la radio, periòdics, cartells... van dir que era un llei molt important perquè si no el món estaria en perill de inundar-se. Un representant de la ONU i els cinc amics van pujar a Beninúvol i els van ensenyar la llei mundial als habitants de Beninúvol, i en la llei posava que no hi havia que contaminar el món, que van canviar el procés d’energia de les fàbriques, van deixar de tirar fem a la mar i al riu, van deixar d’utilitzar cotxes i van utilitzar cotxes solars, i tots els habitants del món va canviar en tres dies i al la fi el món es va salvar de quedar baix les aigües i tot gràcies a cinc amics que van descobrir el fantàstic món dels núvols. FI