dimecres, 7 de març del 2012
EL MISTERI DE LA COVA
EL MISTERI DE LA COVA
Arribats a un punt hi havia dos camins. Ells van triar el camí de la dreta, perquè al fons veien una llum. Finalment quan arribaren a aquella llum van trobar un gran llac envoltat d’arbres, que era preciós.
A un poble d’Alacant anomenat Benidorm, vivia un xiquet que li deien Pasqualet. Pasqualet era un xiquet molt alt i moreno, tenia els ulls blaus.
Un dia va anar d’excussió a una muntanya .
Allí va trobar una mina i s’hi va assomar, però li feia molta por d’entrar sol, i aleshores va anar a buscar als seus amics. Tots els amics van anar a veure la mina i van decidir entrar. Una vegada dins s’hi trobaren un vagó i anaren amb ell cap a dins.
Arribats a un punt hi havia dos camins. Ells van triar el camí de la dreta, perquè al fons veien una llum. Finalment quan arribaren a aquella llum van trobar un gran llac envoltat d’arbres, que era preciós.
S’adonaren que aquella mina els havia portat a un paisatge molt bonic.
I a més a més, havia trobat una pedra preciosa, estava ficada al mig del llac, se’n va anar a dir-los el que li havia passat.
Escrit per Omar
LA BOIRA
Bruno se’n va anar de picknik amb la seva família. Mentre la mare posava el mantell, el pare vigilava el germà de Bruno. Bruno insistia amb que el pare jugara amb ell, però li deia una i altra vegada que no podia. Cansat de preguntar es va posar a jugar amb la pilota ell soles.
Es va allunyar un poc i de sobte va aparèixer una boira molt densa. Bruno desorientant va començar a córrer pensant que s’apropava a la seva família, però anava allunyant-se més i més. Asustat va començar a plorar i al cap d’uns minuts el pare va encontrar Bruno i el va abraçar amb totes les seves forces.
Set anys després Bruno ja té deu anys, un dia mentre jugava amb el seu germà sa mare va exclamar:
- Mireu!. Està començant a ploure.
Tots van anar a mirar. Bruno va veure com plovia però també es va fixar que hi havia boira. Es va espantar perquè li va recordar el que li va succeir quan era menut. Esglaiat se’n va anar a la seva habitació, quan va tornar, els seus pares i el seu germà estaven sonàmbuls, ho tiraven tot, va veure que tenien una espècie de boira a l’orella, asustat va eixir de sa casa quan de repent, de la boira va eixir un cotxe i li va donar un colp. Va pensar que hi havia sigut un somni, se’n va anar a desdejunar però es va fixar que els pares i el germà sempre es tapaven les orelles.
Va eixir a la terrassa, hi havia boira, amb el cor amb un puny va tancar els ulls i les mans, va entrar i no se com, va ser transportar al bosc on es va perdre quan era menut.
Bruno es va despertar, tot havia sigut un somni.
Es va allunyar un poc i de sobte va aparèixer una boira molt densa. Bruno desorientant va començar a córrer pensant que s’apropava a la seva família, però anava allunyant-se més i més. Asustat va començar a plorar i al cap d’uns minuts el pare va encontrar Bruno i el va abraçar amb totes les seves forces.
Set anys després Bruno ja té deu anys, un dia mentre jugava amb el seu germà sa mare va exclamar:
- Mireu!. Està començant a ploure.
Tots van anar a mirar. Bruno va veure com plovia però també es va fixar que hi havia boira. Es va espantar perquè li va recordar el que li va succeir quan era menut. Esglaiat se’n va anar a la seva habitació, quan va tornar, els seus pares i el seu germà estaven sonàmbuls, ho tiraven tot, va veure que tenien una espècie de boira a l’orella, asustat va eixir de sa casa quan de repent, de la boira va eixir un cotxe i li va donar un colp. Va pensar que hi havia sigut un somni, se’n va anar a desdejunar però es va fixar que els pares i el germà sempre es tapaven les orelles.
Va eixir a la terrassa, hi havia boira, amb el cor amb un puny va tancar els ulls i les mans, va entrar i no se com, va ser transportar al bosc on es va perdre quan era menut.
Bruno es va despertar, tot havia sigut un somni.
Escrit per Darío
Subscriure's a:
Missatges (Atom)